lunes, 1 de junio de 2015

Reportatge

QUAN L’AUTOESTIMA ESTÀ EN UNA BALANÇA

La reportera Mónica ha estat en diferents centres mèdics d’Espanya. Mónica, volia saber més coses sobre els trastorns alimentaris, ja que és un problema greu en l'actualitat.

En l’actualitat, el 9% de la població espanyola pateix algun cas de trastorn alimentari, del qual el 90% són dónes. Hi ha diferents tipus de trastorns; la bulímia, l’anorèxia, l’obesitat… Són malalties psicològiques, les quals tenen una mica de distorsió de la realitat. Aquestes malalties apareixen entre els 14 i 20 anys.
En les ultimes dues dècades, estar prim s'ha tornat una obsessió d'aquells que volen triomfar socialment i professionalment. “La idea que estar prim és el mitjan per a obtenir la felicitat i l’èxit, no té res  a vore”, afirma un metge Gonzalo Morandé, de l’ Hospital Niño Jesús de Madrid.

Els joves arriben a aquest punt després de fer moltes dietes sense la consulta mèdica, la limitació dels aliments imposta pel mateix malat arriba a un fort estat d’ansietat i a la necessitat d’ingerir grans quantitats d’aliments.
“El perfil que tenen els malats és de sexe femení d'entre 14 i 20 anys, és quan més casos hi ha. Sol aparèixer en la classe social mitjana-alta. Aquests han sigut tradicionalment, els tres dels rangs més comuns. Hui els rostres de l’alimentació s’ha saltat les barres socials, fins i tot les barres de l’edat. L’anorèxia, per exemple, s’ha universalitzat. Ara afecta a totes les classes socials i comencen a aparèixer casos de persones major dels 30 anys. Alguns motius són per la pressió de complir models irreals de bellesa, influència de familiars i/o amics i baixa autoestima”. Ens conta el metge Morandé.
“Solia prometre que començaria a menjar l'endemà, però el demà mai arriba" Ens conta una malalta de bulímia, ”molts dies menja sols una poma al dia”. En aquell moment Beth pesava 28 quilograms.
Una joven comparte sus fotos para advertir de los peligros de la anorexia y la bulimia
“A la dóna anorèxica es detecta abans perquè es queda en els ossos mentre que les bulímiques mantenen normalment el mateix pes. La bulímica, a diferencia de l’anorèxica, té més consciència que està malalta i sol acabar sol·licitant ajuda.” comenta el doctor Casas.
La bulímia es pot reconèixer per els següents senyals, el us excessiu de laxants, anar repetidament al bany i fer activitat física en excés. En el cos apareixen marques en nudillos de les mans, la mandíbula es unfla i les dents tacades per el àcid de l’estomac.  
Les persones bulímiques poden desenvolupar r altra sèrie de malalties, producte d’aquesta conducta autodestructiva, problemes cardíacs, pressió alta, colesterol alt i diabetis.

Aquestes són unes malalties molt difícil de curar, perque té una part psicològica,  per això els malalts són hospitalitzats. Són molt freqüents en els jóvens de la nostra societat. Cada vegada hi ha més i cal posar mesures per fer que desapareguen, és la nostra responsabilitat.